RUTES I EXCURSIONS PER LA COMARCA

ELS CASTELLS DE L'ALT PENEDÈS
RUTA DELS MONESTIRS CISTERCENCS
RUTES DEL VI I DEL CAVA

ELS CASTELLS DE L'ALT PENEDÈS

AVINYONET DEL PENEDÈS
Castell d'Avinyó

Documentat el 990 (el terme parteneixia al castell d'Olèrdola). Ramon Berenguer ordena que li siguin retornades a la ciutat comtal les heretats de dit castell. Sobre el 1156 Ramon Berenguer IV dona a Berenguer d'Avinyó el puig d'avinyó a canvi de la reconstrucció del castell i de la creació de viviendes en el seu entorn. L'any 1193 es donada vila, cases i el castell a Guillem de la Granada passant a la seva mort al monestir de Poblet.. Actualment sols resten els ciments i la base de la torre del homenatge.

BELLVEI DEL PENEDÈS
Torre-fortalesa de Bellvei

Fortificació documentada en 1037 i englobada al casal gòtic conegut per Can Roig

CASTELLET I LA GORNAL
Castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet

Documentat en 977 presideix el pantà de Foix.. Conegut amb anterioritat com castell de Sant Esteve. El comte de Barcelona, Sunyer el va cedir al seu fill Borrell II i aquest últim a Unifred Amat. En 1365 era de Gispert de Castellet i anys desprès de Pere de Gurrea i de Torrelles. D'aquests passaria als Desplà i posteriorment a Bernat de Requesens (1460). Posteriorment el castell a passat por les propietats de Lluís de Requesens,
	Guillem de Peralta (1472), los Aguilar (1566), los Icard i finalment als comtes de Santa Coloma, Queralt. Aquest fantàstic castell va ser restaurat a partir de 1928, donat el seu mal estat, per l'arxiver Josep de Peray i March qui el va adquirir tres anys desprès. Al morir el seu fill que era capellà, el castell va passar a ser propietat de l'Hospital dels Nens de Barcelona. Resulta un notable conjunt de torres rodones (en especial la del homenatge de 15 metros d'altitud
y 5 de diàmetre interior), i quadrades junt als alts murs de defensa. Te varis elements medievals dels segles XI y XII. No es visitable.

CASTELLVÍ DE LA MARCA
Castell de Castellvell de la Marca

Documentat en el 977 conserva ruïnes de una torre, dels murs i de la capella essent popularment conegut pel Castellot. En 977 els comtes de Barcelona venen a Guillem de Castellvell l'ús del castell, sent posteriors propietaris els vizcomtes de Bearn i els comtes de Foix (segle XIV) per a retornar a mans de la Cororna.

Castell de les Pujades

Es un masia fortificada de l'any 1117. Es distingeixen restes d'una torre rodona amb els murs i contraforts. Es va restaurar en 1864. Va ser possessió de Bertran de Pujades (1177) i dels de Vilafranca (segles XIII y XIV), los Mastovelles i finalment los marqueses de Poal i d'Alfarrás.


FONT-RUBÍ
Castell de Font-Rubí

Documentat en l'any 983 al ser cedida a la família Queralts. Posteriorment va ser feudo de Guillem de Bell-lloc (1172), Albert de Pierola (1202) i Albert de Pierola un any desprès. Joan I va vendre el castell juntament amb el seu terme a Pere Febrer. Durant la Guerra de Succesió el castell cau destruït quedant en la actualitat alguns murs i una torre desmotxada de planta circular junt al cerco de Castellot. Va ser centre de la baronia de Font-Rúbia.




GELIDA
Castell de Gelida

Documentat en 945 al constar en una donació feta per la contesa de Barcelona al monestir de Montserrat. Representa un conjunt format per tres recintes en degradació amb torres, murs i portals. Edificat sobre restes romanes i coves ibèriques. Al seu perímetre es un dels més grans dels castells catalanes. El recinte superior es el que presenta mur i torres de defensa mes fortificats, el segon te murs laterals i torres quadrades de defensa i una porta fortificada que dona pas al recinte inferior que es en on es troba l'antiga Església. Durant el segle XIV la construcció eminentment defensiva passa a convertir-se en un palauet desprès de ser adquirit Berenguer Bertran. Dos segles mes tard desprès de canviar de residència els seus propietaris començaria la seva decadència.
Gràcies als treballs que des de 1965 estan portant a terme l'Associació de Amics dels castells, tot el conjunt arquitectònic s'està recuperant i consolidant. Des de juliol de 2003 s'ha obert un lloc d'interpretació que permetrà fer una visita general guiada al castell, església i recinte fortificat.

Casa del Senyor

Documentat a finals del segle XVI. Es troba en l'interior de la població. Correspon a un casal fortificat, el qual ha rebut nombroses restauracions i que el 1593 corresponia a Paula Despalau i d'Erill. A través de vendes ha anat passant la propietat a titularitat de Josep Rosell (1783) y Jaume Barceló (1806) fins els nostres dies.


LA GRANADA
Castell de la Granada

Feu de los Cervelló durant la última meitat del segle XII. En 1193 Guillem de Cervelló rebia dels seu pare Guerau Alemany el castell i aquest a la seva vegada per testament va ser concedit a Guerau de Cervelló. Un segle desprès consta que era propietat del bisbe de Barcelona passant posteriorment a propietat real. De planta rectangular conté adossada una torre quadrada.

LAVIT
Castell de Lavit

Documentat en 956. Perteneixia a Mir Gelibert el qual el va posseir fins el 1060, data de la seva mort. passant a poder del seu fill Guillem Mir. En 1109 Guillem de la Granada deixà el castell a la seva neboda Saurina. D'aquesta a Joan d'Olzinelles i després a Jaume Desfar fins arribar de nou al rei qui el va donar a la Universitat de Vilafranca. Actualment no queda cap empremta del seu emplaçament.


MEDIONA
Castell de Mediona

Documentat en 1011 . Va ser propietat durant la segona meitat del segle XIII de los Mediona. Centro de la baronia de los Mediona englobava tot el terme de Sant Quintí de Mediona. En 1237 actua de feudatari Guillem de Mediona por el vizconte de Cabrera. En el segle XIV passa al vizcontat de Cardona. Conserva tres torres en peu (visitable una), l'església, restes dels templaris i la rectoria. Una parella i viu tot l'any, per la qual cosa es permet visitar-lo.

OLÈRDOLA
Castell d'Olèrdola

Documentat l'any 929 en que es va construir el castell sobre les antigues ruïnes de la ciutat pel conte Sunyer. Construït on estaven les ruïnes de l'antiga ciutat (civitas iberoromana) es correspon amb la part alta d'un recinte de murs per a la seva protecció. Va sofrir danys importants durant l'any 985 amb els atacs de al-Mansür i
va tornar a patir una altre atac el 1108, aquesta vegada fins a la seva destrucció, amb els atacs dels almorávides. Aquest mateix any Ramó Berenguer III encomana a Jordà de Sanmartí la restauració del castell

Castell de Ventallols

Va ser un petit castell situat en l'antiga Olèrdola segons apareix emplaçat en els terrenys de l'actual esglèsia parroquial. Destruït el castell pels almorávides el 1107, el material de les ruïnes fou aprofitat per la reparació de l'església.

Torre de Moja

Documentat l'any 981. D'aquesta antiga torre de defensa es troba que va ser l' origen de la població.

Castell del Mal Consell

Durant els anys pròxims a 1235 era propietat de Guillem de Malgrat. Desaparegut. La muntanya d'Olèrdola ha estat un enclau estratègic habitat successivament per l'home, des de l'edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrera) fins a l'època medieval (s.XII-XIII). Dels primers pobladors ens han arribat tan sols les restes d'alguna cabana i de les seves eines i atuells. El primer poblat fortificat data dels inicis de l'edat del ferro (s.VIII-VII aC).

En aquest moment es va construir la primera muralla , just en el mateix indret on posteriorment s'hi aixecarà el vallum romà. El mur tancava l'únic sector accessible de la muntanya i estava fet amb blocs de pedra sense escairar. Les cases i carrers d'aquest poblat varen ser arranats per les construccions ulteriors i sols coneixem alguns habitacles adossats a la muralla. Entre el s.V-IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers. L' oppidum iber era de considerable extensió i els seus nombrosos habitants s'instal.laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l'estructura preurbana a l'orografia del terreny i reaprofitant la muralla ja existent. Entre finals del s.II i inicis del s.I aC, els romans escolliren la muntanya per establir-hi un campament militar a fi de controlar el territori, en especial la via que travessava la plana penedesenca. Els ibers olerdolans varen anar assimilant els nous costums i convisqueren més de mig segle amb el destacament militar romà. Com a testimoni de l'empremta romana, resten a Olèrdola tres obres: la muralla, la cisterna i la torre-talaia. Fou abandonada quan el territori es romanitzà totalment i començà un llarg període de pau. Mil anys més tard, en època altomedieval, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat, aprofitant les seves defenses i l'estratègica situació. Olèrdola fou fundada l'any 929 per Sunyer, comte de Barcelona, i restà propietat comtal durant tot el període. Al llarg del s.X, en el marc de les lluites entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa del sud de la Marca. El seu terme abarcava gran part de les actuals comarques penedesenques i n'era la capital. A mitjan s.XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, prengué especial protagonisme l'autoproclamat princeps d'Olèrdola, Mir Geribert, un dels principals impulsors A inicis del s.XII, amb el desplaçament de la frontera cristiana vers el sud i la pacificació del territori, penedesenc, s'inicià la decadència d'Olèrdola i el gradual desplaçament de la població cap a la plana, prop dels camps de conreu, l'aigua i les vies de comunicació. Dins el recinte fortificat medieval, l'espai s'estructurava en tres àrees. A la part superior es trobava la zona militar, amb el castell al cim i, més avall, l'àrea sacra, amb l'església i la necròpolis. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases. La civitas s'extenia fora de les muralles, en les plataformes rocoses i valls properes, essent l'indret més conegut el Pla dels Albats.

PONTONS
Mas Pontons

Casa senyorial fortificada dels sigles XVII y XVIII. En el mateix terme es localitzen les cases de Cal Rei y Can Xamanet.

Castell nou de Pontons

Documentat en 966. Propietat de Bernat Otger y Guitard Guillem fou venut al conte de Barcelona Ramon Berenguer I. Desprès de nombrosos canvis en la propietat en 1271 l'abad Gener de Santes Creus el va adquirir del bisbe de Barcelona, l'infant Pere. Sobre el cim del Fonoll es conserven fragments del castell casi irreconeixibles.

PACS DEL PENEDÈS
Castell de Pacs

Documentat en 1066. En 1186 els llavors propietaris Arnau de Pacs va vendre a Dalmau de Baiona totes les cases que estaven en les proximitats del castell. La propietat en 1359 va a anar a càrrec de Ramon de Barberá. si bé la jurisdicció era potestat del rei fins a l'extinció de les senyoríes. Es desconeix el seu emplaçament.

SANT MARTÍ SARROCA
Castell de Sant Marti

Documentat en 966 quant el castell fou restaurat per Galí del llinatge de Santmartí. En 1204 Ferrer de Santmartí a més d'aquest castell tenia els d' Olèrdola (se feia nomenar príncep d' Olèrdola), Erampruntà, Subirats, Falset y Mòra. El castell fou un regal de Pere el Cerimoniós a la seva esposa (la quarta) Sibil.la de Fortià.

Extingida la successió el castell el regenten els Cervelló i d'aqeustos a la catedral de Barcelona. Capitulo front a las tropes de l'exercit de Felip V el 18 de setembre de 1714. Durant la primera guerra Carlina es totalment destruït i abandonat.
En 1963 el Servei de Conservació de Monuments de la Diputació Provincial de Barcelona inicia la seva recontrucció

SANT QUINTÍ DE MEDIONA
Castell-fortalesa de Sant Quintí de Mediona

Documentat en el segle XIV manté notables restes en la part alta de la població junt al nou cementiri. Formó part de la baronia de Mediona i per tant als vizcontes de Cardona.

SANT SADURNÍ DE NOIA

Restes de la fortificació de la vila y en especial la de la "Torre de la Font del Mingo"

SANTA FE DEL PENEDÈS
Castell de Santa Fe

De l'arquebisbat de Tarragona. Documentat el 1195 en que es diu que la quadra de Santa Fe estava a ponent del castell de Mal Consell.

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
Castell de La Bleda

Documentat des de el 1121. A finals del segle XVI la baronia de la Bleda parteneixia a los Avinyo, senyores de l'Enveja y Castellanos de Vilanova de Cubelles. Sobre l'any 1606 fou possessió dels Vilafranca-Sabastida, passant posteriorment als Grimau, als Fernandez de Córdoba, contes de Torralba i finalment a los Salvador. Actualment es una masía-casal.

Castell-convent de Penyafort

Fortalesa en la qual diu la tradició va neixer sant Ramon de Penyafort sobre l'any 1185. Va desenvolupar les funcions de casal-convento entre els anys 1613 y 1835 sent propietària la família Espuny qui la van vendre a los dominicans per a que construïren el convent i l'església actual que més tard, durant el segle XVIII van ser ampliats i reformats. Les restes de Ramon de Penyafort i de fray Joan Guasc, fundador del convent, van estar durant molt se temps allí dipositats fins que van ser traslladats finalment a Barcelona. El febrer del 2004 s'ha constituït la Fundació Castell de Penyafort, una

entitat que neix amb la finalitat de promoure la recuperació i conservació del castell de Penyafort entre altres objectius una vegada adquirit per l' Ajuntament ara fa dos anys.

Castell d'Espitlles

Documentat el 974. Consta com possessió del monestir de Sant Pere de Rodes si be la jurisdicció la exercia el castell de Olèrdola. Va pertànyer durant el 1337 al militar Goufredum de Voltzania, el 1397 a Ramón d'Espitlles, el 1414 a Bartomeu Sellerès y el 1466 era el senyor del lloc Gaspar Despitlles senyor de Santa Margarida. El 1488 Joan d'Espitlles , senyor d'Espitlles, era el administrador, protector, defensor i curador de la capella de Santa Maria de Penyafel - Penna Fedel (situada cerca del castell d'Espitlles) que era l'església del castell d'Espitlles. Fins a finals del segle XIX es conservava la casa fortificada coneguda com Castell d'Espitlles.

Castell de Penafel

Antiga fortalesa d' època medieval que durant el segle XVII fou transformada en masia


SUBIRATS
Castell de Subirats.

Documentat en 917 com residència del vizconte de Barcelona, Ermenard i del seu germà Udalard. La seva construcció va consolidar la defensa i protecció de la frontera amb el Penedès al convertir-lo en un robust fortí. Durant el segle X, Subirats permaneix sota Castellanos. Pere III recupera la jurisdicció en 1344 estan baix la jurisdicció de Pere III i anys mes tard, entre 1377 y 1470 lo es de los Cervelló. Entre 1498 y 1568 trobem els Gralla. Va donar nom al municipi i mercès a la seva estratègica ubicació era un excel·lent lloc d'observació de totes les terres del Penedès . Desprès d'haver arribat a una situació de ruïna, un par d'aportacions del Ministeri de Foment posaran fre a la seva degradació i consolidarà la torre i la convertirà en un centre de turisme.

TORRELAVIT
Castellot d'en Vallès

Documentat des de l'any 1061, conserva ruïnes dels seus ciments es creu que són son de l'antic castell de Terrassola i que es localitzen junt al penya-segat que existeíx en la part baixa de la població

TORRELLES DE FOIX
Castell de Foix

Documentat en 1067 al perteneixer a Bernat Marcús, conseller de Ramó Berenguer IV. En 1173 preteneixia a Guillem de Bell-lloc sent anys desprès (1198) Guillem de Granada el que el va cedir en testament a Guillem de Tarragona (1230) i pocs anys desprès passà als Cervelló.. En 1388 passa a dependre de la corona real. Actualment sols resten fragments en la Talaia de Foix

Castell de Secabecs

Documentat en 1213, existeixen algunes ruïnes a prop de les Llombardes. Aquest castell amb el temps va ser masia (ca l'Isaac, de la casería de los Llombardes). Durant el segle XVII va pertanyer a Guerau de Peguera.

PUJAR 

RUTA DELS MONESTIRS CISTERCENCS

VALLBONA DE LES MONGES

El monestir de Vallbona fou fundat a la primera meitat del s. XII i esdevingué el monestir femení més important de la corona catalano--aragonesa. Els tres primers segles la comunitat tingué una extraordinària força expansiva. El conjunt, de dimensions menors que Santes Creus o Poblet, fou edificat entre els s. XII i XIV. El monestir constitueix una mostra típica de l'art de transició, amb elements romànics característics, com la planta de creu llatina, l'absis i el portal de l'església. La transició al gòtic s'aprecia a les voltes del claustre i al cimbori del creuer. El gòtic florit es troba present als finestrals, a la coberta de l'església, a la galeria del claustre i al magnífic cimbori-campanar del s. XIV. Avui encara conserva l'aire auster primigeni i es troba en un lloc recollit i tranquil, amb un entorn privilegiat.

L'ESPLUGA DE FRANCOLÍ

Destacat conjunt urbà. L'església vella de Sant Miquel, de transició del romànic al gòtic, erigida el s. XIII, fou declarada Monument Historicartístic el 1923. També és interessant visitar la Cova i el museu de la Font Major i el museu de la Vida Rural. Cal destacar també el Celler Modernista, obra de Pere Domènech i Roure, l'any 1913, anomenat "Catedral del Vi". Tot seguit s'anirà a dinar a la mateixa població, que gaudeix d'una àmplia oferta en restauració.


POBLET

El monestir de Santa Maria de Poblet és el cenobi cistercenc habitat més gran d'Europa. Fou construït al llarg dels s. XII-XVI.
Destaquen la Porta Reial, el claustre, el templet lavatori, la sala capitular i les tombes abacials, la biblioteca, el locutori, el celler, el dormitori, el Palau Reial o del rei Martí, el Museu Reial de Poblet, i l'església, amb un important retaule renaixentista i les tombes reials.
Els seus voltants són rics en vegetació. Els boscos de Poblet pertanyen al PEIN de les Muntanyes de Prades.
El temps d'estada al monestir serà d'1 h 30 min- 2 h, tenint en compte que la visita guiada dura aproximadament una hora.


SANTES CREUS

Mitja hora després de sortir de Poblet es visitarà el monestir de Santes Creus, monestir situat a la conca del Gaià, al municipi d'Aiguamúrcia.
Per arribar-hi cal agafar l'autopista A-2 i, a la sortida 10, prendre la C-37 fins al Pont d'Armentera, des d'on per la TP-2002 s'arriba a Santes Creus. El monestir està format per un conjunt d'edificacions, entre les quals cal destacar l'església de Santa Llúcia, del s. XVIII; la casa de l'Abat, amb un bonic pati interior; l'església del monestir, on és obligada la visita al claustre; la sala capitular i el dormitori; la torre de les Hores; el claustre posterior edificat el s. XVII, conegut com la Infermeria, on es conserven els vetigis de les edificacions més antigues del recinte, com ara la capella de la Trinitat, d'època romànica.

Adreces i telèfons

Oficina Comarcal de Turisme de l'Alt Camp
Pg. de l'Estació, 42, baixos
43800 Valls
Tel. 977 60 62 87
Fax: 977 61 30 71
ccaltcamp@altcamp.altanet.org
www.altcamp.altanet.org

Oficina Comarcal de Turisme de la Conca de Barberà
Passeig de l'Abat Conill, 9, baixos (Poblet)
43448 Vimbodí
Tel. 977 87 12 47
Fax: 977 87 12 87
oturconca@altanet.org
www.concadebarbera.info
www.larutadelcister.info

Centre de Recepció i Gestió del Paratge Natural de Poblet
Ctra. les Masies, s/n
43440 Espluga de Francolí
Tel. 977 87 17 32
Fax: 977 87 01 01
pnpoblet.dma@gencat.net
www.parcsdecatalunya.net/poblet.htm

Oficina Comarcal de Turisme de Santes Creus
Pl. Sant Bernat, 1 (Santes Creus)
43815 Aiguamúrcia
Tel. 977 63 81 41
www.altcamp.altanet.org

PUJAR 

RUTES DEL VI I EL CAVA

ITINERARI RUTA 1

VILAFRANCA DEL PENEDÈS - PACS DEL PENEDÈS - SANT MARTÍ SARROCA - TORRELLES DE FOIX - PONTONS - VILOBÍ DEL PENEDÈS - GUARDIOLA DE FONT-RUBÍ - EL PLA DEL PENEDÈS - CA L'AVI (SUBIRATS) - LAVERN (SUBIRATS) - SANT SADURNÍ D'ANOIA I LA LLACUNA (L'ANOIA)

CAVES I CELLERS

01 - CASTELLER VINS I CAVES
02 - CAVA MAS TINELL
03 - BODEGUES MIGUEL TORRES
04 - CAVES PARÉS BALTÀ
05 - CAVES ROVELLATS
06 - CAVA XAMÓS
07 - CAVES MASACHS
08 - VINS I CAVES JAUME LLOPART ALEMANY
09 - CAVES FERRET
10 - CELLERS DE CAN SURIOL DEL CASTELL
11 - CAVA LUDENS
12 - CAN DESCREGUT
13 - VALLFORMOSA
14 - VINS I CAVES PERE OLIVELLA GALIMANY
15 - CAVES MARTÍN SOLER
16 - CAVES NADAL
17 - PARATÓ VINíCOLA
18 - ALSINA & SARDÀ
19 - CAVES EL MAS FERRER
20 - CASTELLROIG
21 - COVIDES
22 - CANALS & MUNNÉ
23 - CAVES PERE VENTURA
24 - CAVES JOSEP M. FERRET GUASCH

RESTAURACIÓ

01 - SANT JORDI "CA LA KATY"
02 - RESTAURANT CAL LLUÍS 1887
04 - MASIA RESTAURANT CAN CÚGULS
Nou! - CAL MANESCAL

BOTIGUES ESPECIALITZADES

01 - BOTIGA AGROALIMENTÀRIA CAL CINTET

ITINERARI RUTA 2

MOJA - SANT PERE MOLANTA - SANT CUGAT SESGARRIGUES - AVINYONET DEL PENEDÈS -CANTALLOPS D'AVINYONET - OLESA DE BONESVALLS - LAVERN (SUBIRATS) - SANT PAU D'ORDAL (SUBIRATS) - ORDAL (SUBIRATS) - ELS CASOTS (SUBIRATS) - SANT SADURNÍ D'ANOIA

CAVES I CELLERS

25 - CAVAS HILL
26 - MAS COMTAL
27 - VINS I CAVES AVINYÓ
28 - CAVES GUILERA
29 - EUDALD MASSANA NOYA
30 - ALBET I NOYA
31 - CAVA LLOPART
32 - FREIXENET
33 - CODORNIU
Nou! - FINCA VALLDOSERA
Nou! - VINS I CAVES CUSCÓ BERGA

RESTAURACIÓ

06 - RESTAURANT LA POSADA
07 - CAN JOAN
08 - RESTAURANT CAL PERE DEL MASET
09 - CAL XIM
11 - RESTAURANT CAL PELEGRÍ
12 - MIRADOR DE LES CAVES

CENTRE DIVULGATIU

01 - AULA DE LA VINYA I EL VI

ITINERARI RUTA 3

LES CABANYES - VILOBÍ DEL PENEDÈS - LA GRANADA - SANTA FE DEL PENEDÈS - PUIGDÀLBER - EL PLA DEL PENEDÈS - CAN CARTRÓ (SUBIRATS) - SANT SADURNÍ D'ANOIA - SUBIRATS - SANT LLORENÇ D'HORTONS - TORRELAVIT - SANT PERE DE RIUDEBITLLES - SANT QUINTÍ DE MEDIONA

CAVES I CELLERS

34 - SUMARROCA
35 - TORELLÓ
36 - CASTELL D'AGE
37 - AGUSTÍ TORELLÓ MATA
38 - SEGURA VIUDAS
39 - ÀNGELA MARQUÈS RIGOL
40 - MAGUST
41 - GIRÓ DEL GORNER
42 - CELLERS CAROL VALLÈS
43 - CAVES CAPITÀ VIDAL
44 - BALDÚS
45 - GIRÓ RIBOT
46 - MASIA SAGUÉ
47 - CELLERS PLANAS ALBAREDA
48 - CAVES NAVERAN
49 - JEAN LEON SL
Nou! - CASTELL DEL MIRALL
Nou! - MARQUES DE GELIDA - L'ALZINAR

RESTAURACIÓ

13 - BAR BRASERIA LES FONTS
14 - RESTAURANT CAN FERRAN
15 - CAN SERAFÍ
Nou! - EL SUMOLL

BOTIGUES ESPECIALITZADES

02 - VITICULTURA


ITINERARI RUTA 4

SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS - SANT MARTÍ SARROCA - CASTELLVÍ DE LA MARCA - CASTELLET I LA GORNAL

CAVES I CELLERS

50 - ROSÉS VILA - VINS ECOLÒGICS
51 - MASIA PERE RIUS
52 - JOAN SARDÀ
53 - BOLET MAS-LLUET
54 - MONT MARÇAL
55 - ORIOL ROSSELL
56 - CAVA MARKEL

RESTAURACIÓ

16 - LA CASONA
17 - EL RACÓ DE LA CIGONYA


ITINERARI RUTA 5

SUBIRATS (LAVERN, SANT PAU D'ORDAL, ELS CASOTS, ORDAL) I SANT SADURNÍ D'ANOIA

CAVES I CELLERS

19 - CAVES EL MAS FERRER
20 - CASTELLROIG
28 - CAVES GUILERA
29 - EUDALD MASSANA NOYA
30 - ALBET I NOYA
31 - CAVA LLOPART
34 - SUMARROCA
42 - CELLERS CAROL VALLÈS

RESTAURACIÓ

08 - RESTAURANT CAL PERE DEL MASET
09 - CAL XIM
10 - RESTAURANT CAL SALDONI
11 - RESTAURANT CAL PELEGRÍ
12 - MIRADOR DE LES CAVES

ITINERARI RUTA 6

VILAFRANCA DEL PENEDÈS, RECORREGUT URBÀ

CAVES I CELLERS

57 - CASTILLO DE PERELADA
58 - BODEGAS J. TRIAS
59 - PINORD VINS I CAVES
60 - ANTONIO MASCARO SL

RESTAURACIÓ

18 - RESTAURANT CAL TON
19 - RESTAURANT CAFETERIA CASINO
20 - L'HEREU
21 - RESTAURANT THE NIT
23 - RESTAURANT EL GAT BLAU

BOTIGUES ESPECIALITZADES

03 - LA BOTIGA DEL CELLER
04 - TAVERNA INZOLIA

CENTRE DIVULGATIU

02 - MUSEU DE VILAFRANCA-MUSEU DEL VI

PUJAR